O home díxolle un nome a cambio da cela trinta e catro. Sabía que aqueles homes aínda tardarían un mes en descubrir que o nome era falso. Durante trinta días, quizais seguirían as malleiras, as torturas, as humillacións…
Tanto lle tiña- pensou- por fina naquela cela. Dende a fiestra, uliría os amenceres. Uliría os raios de sol. Os aterdeceres. As estrelas. E quizais, despois de trinta días, sentiría a liberdade na súa alma tralas paredes de pedra.